Així doncs, nosaltres aquest cap de setmana podem dir que ha estat époustouflant!
El vam començar el divendres al vespre, tots quatre vam anar a veure l'espectacle KHALID K 11 al Theatre du Seuil: http://www.theatreduseuil.com
http://www.khalidk.com/
Khalid K 11 és un artista amb una extraordinària capacitat per dibuixar i recrear ambients només amb la seva veu i el seu cos, podriem dir que és un geni de l'abstracte, en una "époustouflant" barreja de poesia, teatre, música i un xic de tecnologia crea un viatge sonor i musical que connecta enormement amb el públic sigui quina sigui la seva edat gràcies a més a més al seu bon sentit de l'humor!
I després d'aquest espectacle i d'haver dormit com angelets, el dissabte a la tarda vam decidir agafar els pinzells i les aquarel.les i anar a pintar "en viu" algun raconet de Chartres; després de voltar una mica ens vam decidir per aixoplugar-nos sota el mercat on a més a més d'estar a recer de la pluja ens arribaven les notes d'uns músics que estaven tocant al Melody Cafe; ens va agradar tan l'experiència que un altre dia hi tornarem però de moment aquí us en deixem unes fotos i una mostra dels resultats:
...i els resultats...époustouflants!
I finalment diumenge, per tal de no trencar la dinàmica d'aquest cap de setmana tan artístic i com no...époustouflant! vam decidir visitar un poblet proper a Chartres, qui s'appele Illiers-Combray, que per aquells agoserats que us hagueu atrevit amb Proust ja us sonarà però per la majoria dels mortals que mai no hem pogut passar de la segona pàgina d'un llibre de Marcel Proust, dir-vos que Illiers-Combray està estretament lligat a aquest autor francès, a les madalenes de la seva tieta... que resulta que feia unes madalanes boníssimes... i a l'obra : "À la recherche du temps perdu (a la recerca del temps perdut)" on hi apareix un idilic Combray que marca la seva infantesa.
A Illiers -Combray és on s'hi troba la casa de la seva tieta Léonie (la de les madalenes) i també els jardins de Pré Catelan, uns jardins dissenyats per l'oncle d'en Marcel Proust. Actualment aquests jardins desprenen quietud i pau però també una certa buidor del què eren i ja no són...
