viernes, 17 de diciembre de 2010

cinc mesos a Chartres!

Cinc mesos! que ràpid passa el temps!

Durant aquest temps hi ha hagut dies de tot però el balanç és del tot positiu, tan a nivell professional com personal i el què és més important, que les nenes s'han adaptat molt millor del què ens pensavem. En definitiva que com ja hem dit en alguna ocasió Chartres és un bon lloc per viure o com és el nostre cas per passar-hi una temporada.

Des que som aquí hem tingut contacte amb molts amics i companys a través de l'Skype, a través de cartes postals i correu electrònic, fet que ens ha apropat un xic més a casa, que també per nosaltres és important!

D'altra banda les nenes també han fet amics nous, han conegut una altra escola, altres maneres de fer i un altre idioma, és impressionant veure la seva capacitat d'adaptació, una vegada més es demostra que no sobreviu el més fort sinó el que millor s'adapta i els nens d'això en ténen un màster!

Les visites que hem tingut també ens han alegrat molt l'estada, els primers de venir van ser l'Adrià i la Loli amb  l'Alba i la Laia. Ens ho vam passar molt bé, amb ells van anar descobrint Chartres, vam conèixer les platges de Normandia i van anar junts a Paris...també va ser la primera vegada que preniem consciència que nosaltres ens quedavem i ells se'n tornaven a casa...la sensació era estranya però el cas és que no hem parat de fer coses i de descobrir aquest país tan fantàstic!



Uns dies més tard la Maïna i família ens van regalar un dia preciós a l'Orne i va ser la primera vegada que feiem una sortida acompanyats a la France, i què millor que visitar la France amb una francesa resident als Alboquers!


També ens han vingut a veure la tieta Núria i els avis, uns avis que han hagut d'aprendre noves tecnologies per estar més a prop nostre i que els hi agraïm mol´tíísssim aquest esforç! us estimem molt!! A més a més la seva visita va coïncidir amb l'aniversari de la Vinyet i la Bruguers, fet que les va fer molt felices!!

I la tieta Núria? la tieta Núria la tenim present a diari i tenim guardades com grans tresors totes les cartes que envia sovint i que ens alegren el dia!  i que un bon dia ens va sorprendre amb la confecció d'un conte que un dia d'aquests penjarem al blog!



Mes tard, entre correus, skypes i telefonades, ens va venir a veure la Maria! gràcies Maria! t'estimem molt també, la propera vegada t'esperem amb en Franz i la Júlia! ah! i la Maria ens va portar l'àlbum de dibuixos dels Sols i les Llunes, un àlbum fantàstic!

I finalment aquest pont de la puríssima tal i com també us vam dir ens ha visitat la lluneta Berta i la seva família! era la primera visita amb nens despre´s de molts de mesos i la Vinyet i la Bruguers van disfrutar moltíssim!


Així que què més podem demanar? estem envoltats de gent fantàstica que fan millor el món i amb qui per nosaltres és un plaer compartir aquesta aventura!

Moltes gràcies a tots!...a l'Adrià pel pot de nocilla, a l'Ariadna i Mar pels dibuixos i la felicitació, a la Natàlia, l'Ona, la Laia, la Berta, la Joana i la Núria, al Jordi, al Mateu, l'Alba i la Laia, el Guillem i l'Àlex, la Júlia i al Franz, per les seves cartes i postals, a l'Irina, l'Ester, la Mar, al Xevi, a la Carlota  la Berta i al Joan, pels seus correus, a l'Oriol per ensenyar-nos l'Orne, al Valvi pels números dels bombers (a veure si aquest any toca!), als avis, als tiets de Viladecavalls i als de Sarrià, la tieta Rosalia i el tiet Simón,  als nens del carrer d'Olost per ser tan trempats i demanar tan per nosaltres i per descomptat a tots els sols i les llunes que brillen en aquest univers!


Vídeo resum d'aquests mesos:


Un petó a tots i bon any 2011!

skype amb els Sols i les Llunes

Aquest dimecres passat hem viscut una de les experiències més emocionants des que estem aquí! en el marc de l'estudi de la diversitat les mestres Maite i Anna juntament amb en Roque i amb la col.laboració dels pares  Lluís i Carlota, han fet possible que els Sols i les Llunes es puguessin posar en contacte amb nosaltres via Skype per tal de tenir un intercanvi d'impressions sobre com es viu aquí a França.

L'experiència ha estat d'allò més enriquidora, no està gens malament fer amb cinc anys una vídeoconferència multitudinària! Tots es van mostrar molt participatius i encuriosits  per les noves tecnologies i van saber respectar perfectament el torn de paraula.




Un cop solventats alguns problemes tècnics, els Sols i les Llunes vàren escoltar atentament la nostra breu presentació d'on vivim, on és Chartres, com és l'escola on van aquest any la Vinyet i la Bruguers, quin temps fa, què és típic de menjar per aquí i algunes paraules en francès.



La Vinyet i la Bruguers d'altra banda es van mostrar un xic més cohibides...el pànic escènic va entrar a casa nostra! Per una banda la Bruguers es feia fonedissa sempre que podia i la Vinyet tot i aguantar estoïcament tota la presentació no es va mostrar especialment xerraire...i també és mala sort perquè tenim unes filles que no callen ni sota l'aigua i quan havien de xerrar pels descosits se'ls va menjar la llengua el gat! això no treu però que estiguin orgulloses dels seus companys i de l'escola Puiggraciós i que fins i tot un cop acabada la vídeoconferència se'ls hi escapessin les llàgrimes...el record però és sens dubte molt bo i us ho agraïm moltíssim!


Una de les curiositats recurrent que tenien és com són les cases aquí i en concret com és la nostra casa. Els hi vam explicar que aquí les teulades tenen molta pendent ja que hi neva sovint i que a casa tenim moqueta, una gran catifa que s'extén per tota la casa i que a la nostra gata li agrada molt! (a mi no tan...)


Una altra de les coses que ens van preguntar és com va vestida la gent aquí i si hi ha algún tratge típic.


Els vam respondre que segurament hi ha tratges típics però que nosaltres no els coneixem encara...(glups... els nens sempre que poden t'agafen desprevingut ...) d'altra banda sí que hi ha una vestimenta molt identificativa de la bohème parisienne, es tracta d'una bufanda i un gorro com la que llueix la Bruguers en aquesta foto!


I algunes de les paraules que la Vinyet i la Bruguers vàren dir gràcies a les seves preguntes va ser: com es diu cap (tête), pessebre (crêche), escola (êcole), companys (copins), hola (bonjour) i adéu (au revoir!)


I ja per acabar ens van fer un regal preciós! ens van cantar dues cançons de nadal i ens van recitar un poema; se'ns va posar la pell de gallina! molt bonic!



Finalment aquella mateixa tarda a casa i degut que durant l'skype com us deia la Vinyet i la Bruguers no es van mostrar massa xerraires, vam grabar un vídeo amb més calma on elles  us expliquen molt més disteses quina és la seva visió de Chartres i com és el seu dia a dia, així que si els hi voleu ensenyar als vostres fills completarem amb èxit tota l'experiència!


Felicitats per tenir uns fills i filles tan preciosos i moltíssimes gràcies a tots i especialment a la Maite, l'Anna, en Roque, en Lluís i la Carlota! Fins la propera trobada, virtual o real...je ne sais pas!

lunes, 13 de diciembre de 2010

Ateliers du Noël

A l'escola ja fa un temps que els pares participem en un tallers de Nadal, ajudant als nens a encolar, pintar, enganxar gomets i a posar pau si cal...a l'escola Paul Fort igual que a la resta del món mundial els nens s'esveren com bojos quan arriba el Nadal.
Aquest divendres passat ja va començar el Marché de Noël i durarà uns quants dies, en aquest mercat la cooperativa de pares ven les postals, calendaris, lletres per decorar i d'altres per tal de recaptar alguns calerons per les activitats extraescolars.
És una iniciativa molt bonica i eficaç sobretot quan, com és el cas, els pares i l'escola caminen junts i hi ha bona entesa i una bona resposta participativa tan per part de l'equip docent com de les famílies tan dins com fora de l'escola ja que la venda es fa fora de l'horari lectiu i en dos caps de setmana. Nosaltres hem comprat algunes de les coses que van fer la Vinyet i la Bruguers per tal de tenir-ne el record, us en mostrem una part:

les obres d'art!

 calendaris, postals i espelmes de nadal
lletres pintades per la Bruguers

lletres pintades per la Vinyet

El dissabte a casa de la Mathilde. La nostra primera festa d'aniversari.

Quan tens 5 anys, que et convidin a una festa d'aniversari és tota una festa, mai millor dit, però en aquest cas, té el valor afegit que és a casa de la Mathilde, una nena de la seva classe que han conegut aquest any i amb qui han començat una amistat molt bonica; és sorprenent la capacitat d'adaptació dels nens, abans d'entrar a la casa dels amfitrions la Vinyet i la Bruguers ens demanaven si nosaltres ens quedariem amb elles...ja us podeu imaginar què va passar quan vam creuar la porta de casa...no ens van ni veure, havien desaparegut a jugar amb els seus nous companys o "copins" com diuen per aquí! S'ho van passar d'allò més bé jugant amb la Lena, la Justine, en Bartholomé, l'Hugo i tants altres, és emocionant veure com predomina la voluntat i les ganes de jugar davant l'idioma...una vegada més els nens ens demostren que la llengua no és una barrera a l'hora d'entendre's, ells saben resoldre-ho amb l'imaginació i les ganes de compartir bones estones!
...ah i el què tampoc no té barreres ni fronteres (aquí com a mínim) és que les nenes es deleixen per vestir-se de princeses i els nens de fantàstics superherois!

muàaa!